A continuació vos adjuntam el projecte que han posat en marxa a educació infantil aquest curs 2016-2017:
ÍNDEX
1. Dades del centre
1.1 Nom del centre
1.2 Codi del centre
2. Justificació i breu síntesi del projecte
3. Justificació
4. Objectius
5. Previsió de les activitats
6. Funcionament general
7. Descripció metodològica
8. Avaluació
La nostra documentació
1. DADES DEL CENTRE
a) Nom del centre: CEIP Porta des Moll
b) Codi del centre: 07000108
c) Responsables del projecte: Equip Mestres educación infantil ( tutores i +1,+1)
2. INTRODUCCIÓ
L a nostra escola acull els infants que viuen al poble. El nivell sociocultural i econòmic de la població en edat escolar és, en general i a grans trets, mitjà. Hem de destacar que hi ha un sector important d’usuaris de l’escola que pertany a una altra cultura i que, per tant, té uns costums i unes tradicions diferents als de la majoria. Les llengües habituals de les famílies són el català i el castellà, encara que hi ha l’ús d’altres llengües ( àrab, berber, romanès, xinès alemany i anglès, entre d’altres)
És el centre més antic del poble (1971), i el centre d’infantil es va construir fa uns 19 anys, en el moment de més pressió demogràfica a Alcúdia ,i es troba ubicat dues illetes més enllà del centre de primària. Des del centre d’ Infantil ens plantejam utilitzar una metodologia de feina d’acord amb les necessitats de la nostra diversitat d’alumnat i que respecti els principis evolutius de l’etapa educativa 3-6 anys. La nostra proposta és organitzar l’aprenentatge en diferents Espais preparats.
El punt de partida ha estat aquest curs 2015-2016 en el que l’equip d’educació infantil s’ha proposat informar-se , documentar-se i iniciar la formació d´una nova concepció i organització de l’espai, dels materials i del temps: Els espais preparats. Començàrem el mes d’octubre amb la formació a través del cep d’Inca d’un grup de treball al centre per estudiar l’espai educatiu del mateix ,dirigit per arquitectives, simultàniament ens proposàrem iniciar canvis d’ús als espais comuns de l’interior(passadissos i aula d’usos múltiples) i també de l’exterior , el pati. A l’inici del tercer trimestre, ens proposàrem dedicar dues reunions exrtraescolars setmanals de l’equip educatiu d’infantil per tal de valorar i estudiar com i de quina manera iniciaríem la tranformació de les aules ,una vegada que els alumnes haguessin acabat el curs. Durant un mes, entre la darrera setmana de juny i el més de juliol, han continuat les feines de coordinació de l’equip, d’adequació de l’espai i dotació dels materials necessaris, així com la planificació per a desenvolupar el projecte al llarg del curs 2016-17. Per tal de desenvolupar el nostre projecte amb èxit hem sol·licitat al CEP d’Inca que ens gestioni la possibilitat d’aprofundir en la nostra formació en aquest aspecte al llarg del curs escolar 2016-17 i que poguem tenir acompanyament d’experts de forma puntual i sistemàtica(Mª Antònia Riera ,catedràtica en pedagogia de la UIB; Alfredo Hoyuelos, doctor en filosofia de ciències de l’educació Pamplona; Paola Soggia, directora creativa d’infància, innovació i projectes, Barcelona) a partir de la planificació que es determini en iniciar el nou curs escolar.
3. JUSTIFICACIÓ
El ceip Porta des Moll està situat al centre del poble, el seu alumnat és la suma dels alumnes que viuen a l’entorn proper de l’escola que són del municipi , d’altres alumnes que han vingut per raons diverses a viure-hi i un darrer grup d’alumnes que per raons socioeconòmiques no hi viuen durant tot el curs escolar i es veuen obligats a desplaçar-se cap al seu lloc d’origen (península, centre-Amèrica, sud-Amèrica, nord d’Àfrica) durant el temps que els seus pares no tenen contracte laboral.
Durant molts de cursos escolars hem dedicat a aquest darrer grup d’alumnes el màxim temps possible a reforçar el seu aprenentatge intentant complementar les seves llargues absències, però mai era suficient per compensar amb el grup d’alumnat que completa tot el curs escolar. Per això, aquest darrer curs hem pensat que l’èxit de la nostra tasca passa per poder oferir un model escolar que permeti donar una resposta integrada a les necessitats educatives de tots els nostres alumnes . Els que segueixen el curs de cap a cap d’any i els que per les raons abans anomenades només segueixen una part del curs. Per tant, és necessari aconseguir un model de centre que sigui respectuós amb el ritme dels seus alumnes , on uns i altres s’hi sentin acollits i puguin preparar-se per viure en aquest model de societat tan complexa que canvia constantment i ràpidament.
També treballam per aconseguir un model de centre on els valors de respecte, tolerància, acceptació de l’altre, amb el que som iguals i diferents... determinin les nostres relacions.
L’escola i la família són els pilars on es formen els futurs ciutadans i, per tant , junts han de donar estratègies i instruments a les persones per desenvolupar-se de forma crítica i oberta .
Dins de cada un de nosaltres hi ha un gran potencial que hem d’ajudar a sortir, i per això, no hem de posar l'atenció en qüestions externes sinó que hem d'ajudar als infants a centrar-se en sí mateixos per poder expressar i manifestar aquest potencial. Hem arribat a un punt en què tenim tants estímuls al voltant que tot ho cremam en un moment , de manera ràpida i superficial. És necessari que recuperem la capacitat d'esprémer fins a l´última gota totes les possibilitats que ofereix un sol objecte o material.
Aquesta proposta suposa un replantejament metodològic en relació a l’actitud dels alumnes davant de l’ensenyament i aprenentatge. Pren com a base què faria el nin i la nina espontàniament. No partim de nosaltres sinó que ens col·locam on són ells , on es mouen, com es mouen , de quina manera es mouen. Fem l'acolliment i anam cercar-los allà on són i després , a poc a poc, afegim propostes i alternatives que els ajudin a ampliar el camp d’aprenentatge en què es troben.
4. OBJECTIUS
El nostre projecte té com objectius principals:
• Aprendre a partir de l’experimentació sobre el món que ens envolta.
•Descobrir altres maneres d’arribar al coneixement.
• Ajudar els infants a centrar-se en sí mateixos per tal de poder connectar-se amb allò que fan.
• Gaudir de l’aprenentatge compartint les pròpies motivacions.
• Reconèixer que una bona relació entre tota la comunitat educativa ens ajuda a créixer.
• Reforçar i sentir els lligams interns amb el que ens envolta.
5. PREVISIÓ DE LES ACTIVITATS
Adaptar la nova proposta a la realitat de la nostra escola implica una sèrie de canvis:
- Canvi de paradigma en la idea “els meus infants, la meva aula, jo som la tutora”. A partir de la metodologia dels espais preparats cada mestra és la referent d’una aula i d’un grup, però no només és la responsable dels seus infants, sinó que totes les mestres són responsables de tots. És a dir, es comparteixen els aprenentatges i les experiències entre tot el professorat, així com les observacions del grup, la qual cosa, ajuda els infants a superar les seves angoixes i fer més curt el període d’adaptació al nou centre i, sobretot, els dóna més seguretat.
- Reorganitzar els grups d’alumnes: el nostre edifici té dues plantes, a la planta baixa sempre hi havia hagut els alumnes de 3 anys. El proper curs aquest alumnes passaran al primer pis per tal d’estar , en un principi , més a prop dels alumnes més grans del centre, els de 5 anys, però a la llarga el que es persegueix és la interacció entre els infants de diferents edats (3, 4 i 5 anys) ja que el fet que els més grans estirin els més petits fa que se sentin més valorats i agafin un nivell més alt de responsabilitat i autonomia, i que tots aprenguin els uns dels altres.
- Pensar una nova distribució dels espais i materials, ja que amb aquesta metodologia és l’espai i el material una bona font d’aprenentatge. En funció de com s’organitzi l’espai i es distribueixi el material es provoquen o s’eviten més els conflictes, s’afavoreix l’autonomia de l’infant o se’l fa més depenent de l’adult. Per això, els espais preparats tenen la intenció de convertir-se en un lloc acollidor on l’activitat es desenvolupa d’una manera relaxada.
- Potenciar el treball en equip. Si la coordinació entre tots els membres del cicle no és fluïda aquesta experiència no es pot dur a terme. Canviam la concepció grup-mestra i per tant ha de ser una experiència compartida, consensuada a tots els nivells i en constant avaluació.
- Decidir els espais. Per decidir com organitzar l’activitat educativa hem tengut en compte la distribució física del nostre edifici en dues plantes i per tal d’assegurar-nos que els infants tendran al seu abast totes les propostes d’activitats que satisfassin les seves necessitats , a cada espai- aula hi haurà un conjunt de micro-espais que més endavant explicarem. Així volem evitar la repetició d’activitats idèntiques amb materials iguals. A més, a cada espai-aula volem que hi predomini una carecterística específica en funció de cada edat. També hem tengut en compte els recursos personals que hi havia i els espais dels quals es disposava, a més d´intentar no distorsionar alguns horaris dels especialistes.
Finalment, la proposta es concretaria en sis aules organitzades en micro-espais, un espai d’art, un espai educatiu exterior, on s’inclou l’activitat d’hort, i un espai d’activitat motriu, música i dramatització. En total vuit espais que oferiran les seves propostes en funció dels recursos humans disponibles.
Pel que fa a la distribució del temps, el treball per ambients es realitzarà tres dies a la setmana seguits, a temps complet, amb la següent distribució de franja horaria: el dematí, acollida relaxada per a rebre els alumnes al seu grup aula; a continuació, realització de les diferents activitats triades lliurament pels alumnes, moment del berenar i incorporació a l’activitat que cada un vulgui continuar o iniciar; per acabar, la recollida i acomiat tranquil dels alumnes al seu grup aula. Els altres dos dies de la setmana rotativament cada dia un grup aula, després de l’acollida, tendrà una sessió estructurada de llengua anglesa de les dues que pertocaria, l’altre sessió es duria a terme amb desdoblament i es faria de forma que, a continuació també rotativament de la mateixa manera es faria una sortida a l’entorn o bé a la platja o bé al bosquet, de manera que cada grup cada tres setmanes en tendria una a un lloc o a altre, de la mateixa manera hi hauria una activitat d’estimulació de llenguatge; per acabar, una sessió de grups interactius amb col·laboració de pares.
D’aquesta manera, aquest dos dies cada grup tendria o dues o tres activitats en funció de la rotació.
Tot això no implica que sigui una proposta tancada, sinó que es pot anar variant a partir d’allò que trobem més adient.
6. FUNCIONAMENT GENERAL
Com hem comentat, cada aula tendria un conjunt de micro-espais , aquesta elecció respon a la nostra voluntat de respectar les diverses maneres d’aprendre que poden tenir els alumnes que segons Howard Gardner són vuit intel.ligències independents que posseïm els individus: la intel.ligència lingüística, la lògica-matemàtica, la visual, la musical, la corporal , la naturalista, la intrapersonal i la interpersonal.
També sabem que cada nin/a configura de forma diferent les seves fortaleses i les seves debilitats i és per això que és necessari adequar l’ensenyament a les diferents carecterístiques personals, així donam l’oportunitat de desenvolupar-se a cada un segons el seu estil d’aprenentatge, ja que totes les intel.ligències es troben a dins l’aula.
La intenció en aquesta distribució de l’aula és que els alumnes desenvolupin les seves intel.ligències o fortaleses dominants i millorin aquelles intel.ligències que són més dèbils.
Així doncs, a dins l’aula els diferents espais serien els següents:
Zona maternal, construccions, vida quotidiana, espai sensorial, lectoescriptura i grafisme, lògica-matemàtica i experimentació.
Al microespai d’experimentació es tracta de dur a terme els aprenentatges mitjançant els sentits a partir d’interactuar amb els elements de què disposa aquest espai. És un bon lloc pel treball de conceptes respecte a magnituds, mesures, per percebre les propietats físiques i químiques d’objectes i substàncies molt conegudes en el seu entorn...
A l’espai que hem anomenat zona maternal és el lloc de trobada amb un mateix i a la vegada de relació interpersonal amb els altres, ajudats per elements significatius que cadascú necessiti.
A l’espai de construccions es podrà experimentar amb les tres dimensions i projectar materialment idees sobre el coneixement de l’espai i la relació d’aquest amb els objectes.
A l’espai de vida pràctica els materials estimularan les capacitats motrius i cognitives mitjançant diferents experiències sensorials i accions de la vida quotidiana.
A l’espai sensorial els cinc sentits es convertiran amb una eina d’ensenyança natural que convé explotar al màxim per ampliar el seu coneixement del món, desenvolupar els sentits i introduir nous conceptes i vocabulari.
A l’espai de lectoescriptura i grafisme els alumnes aprendran la relació so-fonema dels signes de l’alfabet i el poder vocal de les paraules, les frases… Les propostes han d’incitar l’infant a estimar el llenguatge i els llibres, al capdavall la lectura arribarà com a conseqüència natural.
Per acabar a l’espai de lògica-matemàtica els materials es plantejaran de la manera més concreta possible perquè els nins puguin assimilar gradualment els conceptes abstractes que expressen les matemàtiques.
Aquestes activitats dins l’aula es completen amb les externes:
- Amb l’espai d’art: pintures, tècniques, modelatge i taula d’experimentació de llum. Aquest espai pretén desenvolupar el potencial sensorial , perceptiu, imaginatiu i expressiu, per tal de comunicar sentiments i experiències, tant del món real com imaginari.
- L’espai de desevolupament motriu.
- L’espai d’expressió corporal, música i dramatització.
- L’espai exterior: joc simbòlic, desenvolupament motriu, coneixement i aprenentatge de l’entorn, el món dels animals, i cura i observació de l’hort.
7. DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA
Amb aquesta metodologia es pretén millorar la motivació dels infants per aprendre ja que ell és el protagonista del seu propi aprenentatge. Ell és actiu, pren decisions i amb la seva acció indica a l’adult quines són les seves necessitats i els canvis que calen dur a terme per tal d’ajustar-se a aquests canvis.
L’educador acompanya aquest procés , atentament, observant i enregistrant la informació rellevant per a compartir-la i contrastar-la amb la resta de l’equip educatiu. També en ell recau la responsabilitat de donar les pautes i límits necessaris , pocs i clars, que ajudin a prendre consciència del sentit comú. El paper de l’adult el podríem concretar en:
- Intervenir sense interferir.
- Disponibilitat cap al nin.
- Presència no activa.
- Poca mobilitat, per tal de poder estar a l’expectativa.
- Ajudar a situar al nin.
- Observar i escoltar.
El paper de l’educador no és el de transmetre informació de forma unidireccional d’ell cap als alumnes , sinó més bé de convertir-se en un guia provocador de situacions d’aprenentage per a què l’infant, activament, participi i treballi en la seva formació d’hàbits i actituds en funció d’una escala de valors, suposadament d’acord amb els que es transmeten a la família. Si la vida dels infants està en continu confrontament, és a dir, a casa rep uns valors i unes normes oposades als que es donen a l’escola, l’infant es pot sentir desorganitzat i, com a conseqüència, sentir-se insegur, la qual cosa influeix negativament en el seu procés maduratiu. En canvi, si l’escola i la família caminen juntes cap a un objectiu comú, l’infant se’n veurà més beneficiat a l’hora d’adquirir les habilitats i els coneixements que li serviran per a desenvolupar-se en el món dels adults. Per tant, la relació entre la família i l’escola és bàsica en el procés d’ensenyament aprenentatge dels nostres infants. És per això que el nostre projecte compte amb les famílies i vol mantenir-les informades a nivell individual, i també participant un cop a la setmana per tal de que el coneguin de primera mà.
8. AVALUACIÓ
Posarem èmfasi en les actituds obertes a l'ambient que permeten deixar-se portar pels materials, sensacions i motivacions, podent iniciar la lectura de la natura i de la vida. Valorarem si aquest projecte ajuda a la millora de les competències bàsiques dels nostres alumnes, tant pel que fa a capacitat comunicativa , artística, tractament de la informació, matemàtica, d'autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic.
Es valorarà:
- L’autonomia a l’hora del treball individual.
- Reconeixement de les pròpies capacitats en relació a les connexions amb l'entorn.
- El gust d'experimentar i descobrir el què de les coses.
- Submergir-se i connectar-se en el món creat per l'ambient.
- L’esperit crític a l’hora de valorar el treball propi i el dels altres, sempre fruit d’un esforç.
- El saber treballar en grup amb un objectiu comú.
- El respecte a la diversitat cultural. L’avaluació serà contínua i utilitzarem graelles com a instruments de registre.
- Respecte cap a ell mateix, els companys i els materials dels espais.
LA NOSTRA DOCUMENTACIÓ
ANYS PREVIS
Cada mestra té un bagatge de formació diferent, ja que hem anat realitzant cursos molt diversos al llarg dels anys.
És a partir del curs actual, i davant la necessitat de trobar una línia pedagògica en comú que donàs resposta a les dificultats que ens trobàvem, que vàrem començar una sèrie d’activitats formatives en comú, les quals hem trobat de molta utilitat … Això ha fet engrescar-nos cap a la pràctica d’un canvi metodològic.
CURS 2015-2016
Durant aquest curs hem duit a terme conjuntament:
-Seminari amb Arquitectives sobre la edagógica del disseny als espais educatius.
-Seminari d’aprenentatge cooperatiu compartit amb una bona part dels edagóg de primària.
-Visita edagógica al ceip “Martinet”, escola catalana pionera en innovació educativa.
-Cicle de conferències “Construint una nova mirada” organitzat pel ceip Talaiot.
-Curs “Treballar l’autonomia dels infants a partir dels ambients” organitzat pel cep d’Inca.
-Jornades d’intercanvi de bones pràctiques de centres d’educació infantil.
-Visita al ceip “Molí d´en Xema” de Manacor.
-Visita al ceip “Es Puig” de Lloseta”.
-Visita al ceip “Talaiot” de Cala Millor.