Analitzant els gràfics, queda molt clar que la llengua de relació és majoritàriament el castellà, en tots els àmbits del dia a dia dels nostres alumnes. En l’únic aspecte que hi podem trobar alguna diferència és en la llengua de relació amb els germans, on el percentatge d’alumnes que ho fan en català augmenta gairebé en un 50%.
Amb els pares sí que hi ha un fet significatiu, i és que estan gairebé al mateix nivell els que hi parlen amb català i els que ho fan en altres idiomes. Així apreciam que el nombre d’alumnes de pares estrangers, no castellanoparlants, suposen un alt percentatge dins la nostra escola.
Amb els amics es relacionen també majoritàriament en castellà, de fet suposa gairebé un 50% més que els que ho fan en català.
En lectura, jocs i televisió pràcticament es fa en castellà, el català i les altres llengües són gairebé anecdòtiques.
Com a resultat de les enquestes, podem resumir que la gran majoria dels alumnes del nostre centre es relacionen en castellà i, al mateix nivell, en català o una altra llengua estrangera.
Des del respecte per totes les llengües i cultures, des del centre s’ha de treballar per donar a conèixer de forma efectiva la llengua pròpia de la nostra comunitat. Els alumnes, a més de la llengua habitual que parlen a casa, seria positiu que dominassen la llengua pròpia de la comunitat, i les seves tradicions i mostres culturals més representatives.